El 17 de Febrer de 1935 va néixer la Federació Catalana de Ping Pong, la qual té com a primer president en Ramón Farran (1935-1939) i com a clubs pioners el Peña Drive, El Nus, Ex-alumnes dels Maristes i el Club de 7 a 9. És l’època considerada com la prehistòria del tennis de taula català, on encara es juga amb pales de fusta i de suro i les pilotes eren d’un material força pesat. La federació neix amb l’objectiu d’aglutinar tota l’activitat d’aquest esport incipient que ja es ve practicant a Catalunya des del 1930. Els anys següents el tennis de taula català comenta a donar les seves primeres passes amb fermesa.

La guerra civil i la segona guerra mundial (1936-1945) suposaran però una frenada en la seva evolució, en gran mesura per la pèrdua d’alguns jugadors i per l’aïllament polític, social i esportiu d’Espanya. Tot i la realitat del context social, Barcelona és clara dominadora de l’activitat del tennis de taula estatal i aquest domini s’estendrà durant els següents anys. Els presidents que consoliden aquesta hegemonia catalana són l’Enric Mestanza (1939-1942), en Manel Brasó (1943-1944), l’Antoni Solano (1944-1946), en Ramon Utges (1946-1952), en Joan Brugada (1952-1953), Antoni Rossell (1953-1956) i en Joseph M. Puente (1956) interinament. I els jugadors més destacats de l’època Lolita Moliné i Alberto Dueso, i posteriorment, Nacha Hospital i Martí Olivar.

Leer más...